El cometa C/2022 E3 va ser descobert el 2 de març del 2022 pels astrònoms Bryce Bolin i Frank Masci mitjançant el projecte Zwicky Transient Facility de l'observatori Palomar de San Diego (EUA), que es dedica a l'escrutini sistemàtic del cel des de l'hemisferi nord a la recerca de noves, supernoves, cometes i altres fenòmens astronòmics transitoris.
El 12 de gener passat va assolir el seu periheli, mentre que l'1 de febrer es trobava en el punt de la seva òrbita més proper a la Terra (a uns 42 milions de km - 0,28 UA).
Hem tingut sort amb aquest cometa. Aquests dies ha arribat a una brillantor al voltant de la magnitud 5, i ens ha donat l'oportunitat d'intentar caçar-lo des de cels urbans, en el meu cas, des de Barcelona.
Però encara que pugui semblar que tots els factors eren favorables per a una còmoda observació, res més lluny de la realitat.
Fins la nit del 4 de febrer del 2023 no vaig tenir ocasió d'intentar la caça del cometa. Però a l'inconvenient que suposa la forta contaminació lumínica de la ciutat, vaig haver d'afegir una Lluna que brillava esplendorosa il·luminada en un 99,24% de la superfície.
Vaig començar a tenir dubtes sobre si la magnitud de 5,6 estimada per l’Starry Night per al cometa, seria suficient per a poder veure'l amb els meus prismàtics 10x50.
El primer que vaig fer va ser imprimir un mapa estel·lar detallat a partir de l'Starry Night, on ubicar la posició de l'estel. Per sort, Capella (Alpha Aurigae), de magnitud 0,06, situada a uns 6,5º de C/2022 E3, era un excel·lent punt de referència per començar la recerca.
Amb els prismàtics 10x50 penjats al coll, la llanterna vermella, la carta celeste, paper i llapis, vaig sortir al balcó amb bon ànim. Però només fer una ullada al cel, em vaig adonar que el problema de la contaminació lumínica no seria l'únic.
El meu balcó està orientat de manera que puc observar tant el sud com l'oest, però el nord i l'est queden fora de vista. Al davant veig l’inconfusible Sirius, Orió, Mart… segueixo a la recerca de Capella i davant la meva estupefacció, veig que em queda pràcticament al zenit, a la vertical de la paret del meu edifici.
He de treure el cap més enllà de la barana per veure-la, i el lloc on hauria d'estar el cometa em queda tapat.
Per sort no tinc vertigen, però tampoc no em feia especial gràcia estar subjectant-me amb una mà a la barana, mentre amb l'altra aguantava els prismàtics mirant amb ells cap al pis de dalt. I confiant que en aquests moments no traguessin el cap els veïns i em veiessin en una posició que només podria ser compresa per un altre aficionat a l'astronomia.
Torno a entrar a casa i espero mitja hora. Torno a sortir i aquesta vegada puc veure ja la zona on s'hauria de trobar el cometa, és a dir, una mica al nord de 7 Cam i 9 Aur. Però per més que ho intento no aconsegueixo distingir-lo.
Començo a pensar que la conjunció contaminació lumínica artificial i natural no em permet distingir C/2022 E3.
Si no tingués experiència en observació astronòmica, ho hauria deixat per inútil, però com que l'experiència és un grau, vaig voler provar una última cosa. Vaig canviar els prismàtics 10x50 pels 15x70.
Ara sí que feia por veure'm abocat per la barana del balcó. Però va valer la pena.
Aguantant els prismàtics amb les dues mans, fent pantalla amb elles per evitar que la llum m'enlluernés… i havent adaptat bé la vista, per fi, detecto una taqueta nebulosa, arrodonida, fantasmagòrica. No són les millors condicions per observar-lo, però allí està.
Era impossible fotografiar-lo, així que em vaig acontentar dibuixant el que veia i guardant un record bonic de l'experiència.
L'estrella superior esquerra del dibuix és Capella (Mag. 0.06), sota el cometa, a l'esquerra, 9 Aur (Mag. 5,0), i a l'extrem inferior dret, 7 Cam (Mag. 4,4). No vaig poder distingir, però, el to verdós del cometa que sí que es pot apreciar en fotografia. Però no estic decebut en absolut, al contrari, molt content amb els 15x70 i per haver pogut caçar C/2022 E3.
