2022-12-26 – L’ombra de Júpiter eclipsa Ganímedes

L’observació de Júpiter mitjançant el telescopi és una d’aquelles imatges que sempre queden en el record d’aquell qui el veu per primer cop a la seva vida. I cada vegada que hi tornem, manté aquesta capacitat de deixar-nos bocabadats.

Les seves bandes equatorial i tropicals, així com la Gran Taca Roja, la gran pertorbació atmosfèrica on hi podrien cabre dues Terres, són perfectament assequibles a un telescopi de qualsevol mida.

I si això no fos poc, tenim la presència dels quatre satèl·lits galileans, que sempre ens poden oferir alguna ocultació, un trànsit o un eclipsi.

Quan m’estava planificant la sessió d’observació ajudat pel programa “Starry Night”, vaig veure que la nit del 26 de desembre de 2022, precisament, s’anava a produir un eclipsi de Ganímedes.

Durant l’oposició de Júpiter, quan el con de la seva ombra cau, des de la nostra perspectiva, darrera el planeta o al seu costat, i coincideix amb la presència d’un satèl·lit a la zona, es produeix l’eclipsi.

No sabia ben bé quina seria la millor manera de plasmar l’esdeveniment, i al final vaig optar per fer servir la càmera DBK amb el Nexstar SE 6’ per anar prenent imatges puntuals i després muntar un gif on es veiés l’evolució de la reducció de brillantor de Ganímedes.

Aquest va ser el resultat:

La primera imatge la vaig fer a les 18h 34m T.U., Ganímedes encara brillava en la seva màxima magnitud, és a dir, la 4,86. Passaven els minuts, i em semblava que no hi havia cap diferència de brillantor. Segons les dades que havia tret de l’Starry Night, a les 18h 36m T.U. ja hauria d’estar completament eclipsat, però no era així.

Quan ja començava a estar mig mosquejat, cap a les 18h 45m T.U. vaig començar a notar una ràpida disminució de brillantor, i me’n vaig adonar que el fenomen, aniria bastant més ràpid del que m’havia pensat , de manera que vaig haver d’agilitzar la presa de vídeos per arribar a la pràctica desaparició a la pantalla del satèl·lit, que a les 18h 47m T.U. brillava amb tan sols magnitud 8,86.

Fins a les 21h 23m T.U., segons l’Starry Night, no tornaria a aparèixer brillant de nou amb magnitud 4,86. Suposo que en veritat seria una mica més tard, però ja em vaig donar per satisfet amb el que havia presenciat i vaig decidir deixar-ho només amb el procés de disminució de brillantor.

Va ser curiós de veure, i per ser sincer, si no hagués sabut que es tractava d’un eclipsi per l’ombra de Júpiter, m’hagués quedat bastant perplex de ser testimoni en directe de la “desaparició” d’un dels satèl·lits més brillants de Júpiter.