La nit del 26 de desembre de 2022, quan aixecaves el cap al cel, el primer que et cridava l’atenció era la imponent presència de la constel·lació d’Orió. Després et fixaves amb dos puntets brillants que destacaven sobre la resta. Un es tractava de Júpiter, l’altre era Mart.
Mart no és un planeta especialment fàcil per a ser observat amb telescopis d’overtura petita, de manera que per a treure-li el màxim partit, cal aprofitar les setmanes en que es troba a prop de la seva oposició, és a dir, quan Mart és en línia recta respecte al Sol i la Terra.
L’oposició de Mart es dona cada dos anys, i el passat 8 de desembre, es va produir la corresponent a 2022. Així que no em vaig poder resistir i vaig apuntar cap el planeta amb el meu nou Nexstar SE de 6’ (150mm).
Ja amb l’ocular de 25mm (60x) es veia una petita circumferència amb una forta brillantor, tanta que dificultava una mica la percepció dels detalls superficials del planeta. Amb una mica de paciència vaig poder començar a percebre clarament la zona de Syrtis Major, i un somriure es va anar dibuixant a la meva cara.
Segons la utilitat d’Sky & Telescope, aquesta era la zona visible en aquell moment:
 |
| Sky & Telescope |
Animat, vaig canviar l’ocular pel de 10mm, i la grandària del planeta va augmenta en proporció. Realment emociona veure en directe a Mart a la seva oposició, i no pots evitar recordar la forta atracció que ha tingut la humanitat vers ell des de l’inici dels temps.
Em trobava tant embadalit amb la seva contemplació, que no se’m va ocórrer fer servir el filtre taronja que tinc per a ressaltar les zones més fosques del planeta. Errada de principiant.
Després, veient la bona estabilitat atmosfèrica de la nit, vaig decidir fer-li una foto amb la càmera DBK i la barlow de 2x. Un record bonic de la nit per a concloure l’observació del deu de la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada