Urà el 8-10-2023 amb l'SC 6 SE des de Barcelona

 La nit del 8 d'octubre del 2023 vaig estar observant i fotografiant Júpiter, l'estrella de la sessió. Però no va ser l’únic planeta que vaig visitar.

A uns 9º es trobava Urà, un planeta que a través de petits telescopis pot semblar una mica decebedor, i més venint d'observar Saturn i Júpiter. No ofereix cap detall en especial, però el fet de veure el seu aspecte planetari inconfusible i el seu preciós color blavós/verd ampolla, bé val una visita de tant en tant.

Vaig decidir aprofitar i fotografiar-ho amb el Nexstar SE de 6' i la càmera ZWO ASI178MC.

Situat a 18,83 UA de la Terra, aquesta nit presentava una magnitud de 5,7 i una mida aparent de 3,7". La seva magnificència a través de l'ocular i el fet d'estar veient personalment un planeta pertanyent al nostre sistema solar, produeix unes sensacions que conflueixen en una entranyable admiració sobre allò que estic contemplant.

Tot i que la família em digui que “No està malament, però m'agrada més Júpiter i Saturn”.

Júpiter el 8-10-2023 amb l'SC 6' SE des de Barcelona

Després de la bona experiència que vaig tenir amb Saturn la nit del 30 de setembre de 2023, vaig voler provar amb Júpiter, però per a fer-ho, a causa de l'orientació Sud-Oest del meu “observatori urbà”, vaig haver de posar-me el despertador a les 4 de la matinada per poder tenir-lo a l’abast.

Costa aixecar-se a aquestes hores, però si és per un bon motiu, la disposició sempre és bona. Tot i que la veritat és que em vaig moure com un zombi durant una bona estona.

Vaig muntar el Celestron Nexstar SE de 6' amb la càmera ZWO ASI178MC i vaig apuntar cap a Júpiter.

La turbulència atmosfèrica no era tan bona com l'altra nit amb Saturn, però un cop aixecat i amb l'equip al lloc, havia d’intentar treure alguna cosa digna.

A més, coincidia amb la presència de la Gran Taca Roja, i era una bona ocasió per veure el rendiment del telescopi amb Júpiter.

Aquesta és la millor foto que vaig aconseguir:

Entre unes coses i unes altres va anar passant el temps i la Gran Taca Roja es va amagar, i abans de desmuntar l'equip, vaig decidir fer una última fotografia a Júpiter:

Sens dubte, podem buscar desenes de tutorials sobre la captura i processament d'imatges planetàries, però crec que un 50% de l'èxit de la imatge correspon a l'estabilitat atmosfèrica que puguem tenir en el moment de treure els vídeos.

Aquesta nit la turbulència no acompanyava gaire, però he quedat content amb el resultat i motivat per millorar les fotografies de Júpiter quan coincideixi amb alguna nit en què pugui gaudir de condicions atmosfèriques favorables.

Primera fotografia de Saturn amb el Celestron Nexstar SE de 6' + ZWO ASI178MC

L´orientació d´un pis d´una gran ciutat és un dels molts condicionants que té l´observació urbana, però la nit del 30 de setembre de 2023 per fi Saturn es va posar al meu abast. I no només això, per sort, gaudia d'una temperatura agradable i d'una atmosfera estable.

Il·lusionat, vaig muntar el Celestron Nexstar SE de 6', li vaig acoblar la càmera ZWO ASI178MC i vaig apuntar cap a Saturn.

Va ser una nit de primeres experiències. Primera vegada que observava Saturn amb aquest telescopi, primer cop que el fotografiava amb la ZWO ASI178MC i primera vegada que utilitzava el programa FireCapture.

I malgrat la poca traça que vaig tenir en tot moment, al final he acabat satisfet amb el resultat aconseguit.

Aquesta és la millor presa dels 10 vídeos que vaig fer:

A continuar aprenent i gaudint.

2023-02-04 - el Cometa C/2022 E3 (ZTF) des de ciutat

El cometa C/2022 E3 va ser descobert el 2 de març del 2022 pels astrònoms Bryce Bolin i Frank Masci mitjançant el projecte Zwicky Transient Facility de l'observatori Palomar de San Diego (EUA), que es dedica a l'escrutini sistemàtic del cel des de l'hemisferi nord a la recerca de noves, supernoves, cometes i altres fenòmens astronòmics transitoris.

El 12 de gener passat va assolir el seu periheli, mentre que l'1 de febrer es trobava en el punt de la seva òrbita més proper a la Terra (a uns 42 milions de km - 0,28 UA).

Hem tingut sort amb aquest cometa. Aquests dies ha arribat a una brillantor al voltant de la magnitud 5, i ens ha donat l'oportunitat d'intentar caçar-lo des de cels urbans, en el meu cas, des de Barcelona.

Però encara que pugui semblar que tots els factors eren favorables per a una còmoda observació, res més lluny de la realitat.

Fins la nit del 4 de febrer del 2023 no vaig tenir ocasió d'intentar la caça del cometa. Però a l'inconvenient que suposa la forta contaminació lumínica de la ciutat, vaig haver d'afegir una Lluna que brillava esplendorosa il·luminada en un 99,24% de la superfície.

Vaig començar a tenir dubtes sobre si la magnitud de 5,6 estimada per l’Starry Night per al cometa, seria suficient per a poder veure'l amb els meus prismàtics 10x50.

El primer que vaig fer va ser imprimir un mapa estel·lar detallat a partir de l'Starry Night, on ubicar la posició de l'estel. Per sort, Capella (Alpha Aurigae), de magnitud 0,06, situada a uns 6,5º de C/2022 E3, era un excel·lent punt de referència per començar la recerca.

Amb els prismàtics 10x50 penjats al coll, la llanterna vermella, la carta celeste, paper i llapis, vaig sortir al balcó amb bon ànim. Però només fer una ullada al cel, em vaig adonar que el problema de la contaminació lumínica no seria l'únic.

El meu balcó està orientat de manera que puc observar tant el sud com l'oest, però el nord i l'est queden fora de vista. Al davant veig l’inconfusible Sirius, Orió, Mart… segueixo a la recerca de Capella i davant la meva estupefacció, veig que em queda pràcticament al zenit, a la vertical de la paret del meu edifici.

He de treure el cap més enllà de la barana per veure-la, i el lloc on hauria d'estar el cometa em queda tapat.

Per sort no tinc vertigen, però tampoc no em feia especial gràcia estar subjectant-me amb una mà a la barana, mentre amb l'altra aguantava els prismàtics mirant amb ells cap al pis de dalt. I confiant que en aquests moments no traguessin el cap els veïns i em veiessin en una posició que només podria ser compresa per un altre aficionat a l'astronomia.

Torno a entrar a casa i espero mitja hora. Torno a sortir i aquesta vegada puc veure ja la zona on s'hauria de trobar el cometa, és a dir, una mica al nord de 7 Cam i 9 Aur. Però per més que ho intento no aconsegueixo distingir-lo.

Començo a pensar que la conjunció contaminació lumínica artificial i natural no em permet distingir C/2022 E3.

Si no tingués experiència en observació astronòmica, ho hauria deixat per inútil, però com que l'experiència és un grau, vaig voler provar una última cosa. Vaig canviar els prismàtics 10x50 pels 15x70.

Ara sí que feia por veure'm abocat per la barana del balcó. Però va valer la pena.

Aguantant els prismàtics amb les dues mans, fent pantalla amb elles per evitar que la llum m'enlluernés… i havent adaptat bé la vista, per fi, detecto una taqueta nebulosa, arrodonida, fantasmagòrica. No són les millors condicions per observar-lo, però allí està.

Era impossible fotografiar-lo, així que em vaig acontentar dibuixant el que veia i guardant un record bonic de l'experiència.

L'estrella superior esquerra del dibuix és Capella (Mag. 0.06), sota el cometa, a l'esquerra, 9 Aur (Mag. 5,0), i a l'extrem inferior dret, 7 Cam (Mag. 4,4). No vaig poder distingir, però, el to verdós del cometa que sí que es pot apreciar en fotografia. Però no estic decebut en absolut, al contrari, molt content amb els 15x70 i per haver pogut caçar C/2022 E3.

M78, nebulosa de reflexió a Orió amb el Nexstar SE de 150mm (6')

Amb el nou telescopi tinc la intenció de tornar a descobrir antics objectes que ja he observat moltes vegades, primer amb l'SC de 127mm i després amb l'SC de 235mm.

La nit del 24 de desembre del 2022 vaig decidir apuntar l'SC de 150mm cap a la nebulosa de reflexió M78 a Orión.

Per posar-nos una mica en antecedents, aquesta va ser la meva experiència amb l'SC de 127mm: https://laorilladelcosmos.blogspot.com.es/2009/10/m78-nebulosa-de-emision-en-orion.html

I amb l'SC de 235mm, on es pot trobar més informació sobre aquesta nebulosa: https://laorilladelcosmos.blogspot.com/2018/02/m78-nebulosa-de-reflexion-en-orion-con.html

Les condicions de la nit eren excel·lents, per la qual cosa no em vaig sorprendre gaire en comprovar que ja en un primer cop d'ull, amb l'ocular de 25mm (60x), vaig poder percebre perfectament la nebulosa al voltant de les estrelles HD38563A i HD38563B, que brillen amb magnituds 10,2 i 10,6 i estan separades per 51”.

Vaig forçar una mica els augments amb el Delos de 14mm (107x) i vaig decidir dibuixar ja el que veia a través de l'ocular.

El camp estel·lar és força pobre, però això, encara que no ho sembli, és un avantatge a l'hora de percebre la nebulosa, ja que no hi ha distraccions que ens apartin l'atenció d’ella.

Fins ara no he utilitzat cap filtre, i el resultat ha estat força satisfactori. Però com és habitual amb les nebuloses, l'ús de filtres ens pot donar un afegit de qualitat a l'observació. Així que afegeixo l’UHC-S. Guanya una mica en presència, però no en definició. Els límits i les zones internes continuen igual de difuses com sense el filtre.

Faig servir posteriorment l'UHC i l'OIII però són una gran decepció. Enfosqueixen massa i em deixen una mica frustrat. Així que per concloure l'observació, torno a l'origen. Poso l'ocular de 25mm sense cap mena de filtre i m'acomiado de la nebulosa gaudint amb el seu bonic espectacle.

2022-12-26 – L’ombra de Júpiter eclipsa Ganímedes

L’observació de Júpiter mitjançant el telescopi és una d’aquelles imatges que sempre queden en el record d’aquell qui el veu per primer cop a la seva vida. I cada vegada que hi tornem, manté aquesta capacitat de deixar-nos bocabadats.

Les seves bandes equatorial i tropicals, així com la Gran Taca Roja, la gran pertorbació atmosfèrica on hi podrien cabre dues Terres, són perfectament assequibles a un telescopi de qualsevol mida.

I si això no fos poc, tenim la presència dels quatre satèl·lits galileans, que sempre ens poden oferir alguna ocultació, un trànsit o un eclipsi.

Quan m’estava planificant la sessió d’observació ajudat pel programa “Starry Night”, vaig veure que la nit del 26 de desembre de 2022, precisament, s’anava a produir un eclipsi de Ganímedes.

Durant l’oposició de Júpiter, quan el con de la seva ombra cau, des de la nostra perspectiva, darrera el planeta o al seu costat, i coincideix amb la presència d’un satèl·lit a la zona, es produeix l’eclipsi.

No sabia ben bé quina seria la millor manera de plasmar l’esdeveniment, i al final vaig optar per fer servir la càmera DBK amb el Nexstar SE 6’ per anar prenent imatges puntuals i després muntar un gif on es veiés l’evolució de la reducció de brillantor de Ganímedes.

Aquest va ser el resultat:

La primera imatge la vaig fer a les 18h 34m T.U., Ganímedes encara brillava en la seva màxima magnitud, és a dir, la 4,86. Passaven els minuts, i em semblava que no hi havia cap diferència de brillantor. Segons les dades que havia tret de l’Starry Night, a les 18h 36m T.U. ja hauria d’estar completament eclipsat, però no era així.

Quan ja començava a estar mig mosquejat, cap a les 18h 45m T.U. vaig començar a notar una ràpida disminució de brillantor, i me’n vaig adonar que el fenomen, aniria bastant més ràpid del que m’havia pensat , de manera que vaig haver d’agilitzar la presa de vídeos per arribar a la pràctica desaparició a la pantalla del satèl·lit, que a les 18h 47m T.U. brillava amb tan sols magnitud 8,86.

Fins a les 21h 23m T.U., segons l’Starry Night, no tornaria a aparèixer brillant de nou amb magnitud 4,86. Suposo que en veritat seria una mica més tard, però ja em vaig donar per satisfet amb el que havia presenciat i vaig decidir deixar-ho només amb el procés de disminució de brillantor.

Va ser curiós de veure, i per ser sincer, si no hagués sabut que es tractava d’un eclipsi per l’ombra de Júpiter, m’hagués quedat bastant perplex de ser testimoni en directe de la “desaparició” d’un dels satèl·lits més brillants de Júpiter.

2022-12-26-Mart amb el Nexstar SE de 6’ (150mm)

La nit del 26 de desembre de 2022, quan aixecaves el cap al cel, el primer que et cridava l’atenció era la imponent presència de la constel·lació d’Orió. Després et fixaves amb dos puntets brillants que destacaven sobre la resta. Un es tractava de Júpiter, l’altre era Mart.

Mart no és un planeta especialment fàcil per a ser observat amb telescopis d’overtura petita, de manera que per a treure-li el màxim partit, cal aprofitar les setmanes en que es troba a prop de la seva oposició, és a dir, quan Mart és en línia recta respecte al Sol i la Terra. 

L’oposició de Mart es dona cada dos anys, i el passat 8 de desembre, es va produir la corresponent a 2022. Així que no em vaig poder resistir i vaig apuntar cap el planeta amb el meu nou Nexstar SE de 6’ (150mm).

Ja amb l’ocular de 25mm (60x) es veia una petita circumferència amb una forta brillantor, tanta que dificultava una mica la percepció dels detalls superficials del planeta. Amb una mica de paciència vaig poder començar a percebre clarament la zona de Syrtis Major, i un somriure es va anar dibuixant a la meva cara.

Segons la utilitat d’Sky & Telescope, aquesta era la zona visible en aquell moment:

Sky & Telescope

Animat, vaig canviar l’ocular pel de 10mm, i la grandària del planeta va augmenta en proporció. Realment emociona veure en directe a Mart a la seva oposició, i no pots evitar recordar la forta atracció que ha tingut la humanitat vers ell des de l’inici dels temps.

Em trobava tant embadalit amb la seva contemplació, que no se’m va ocórrer fer servir el filtre taronja que tinc per a ressaltar les zones més fosques del planeta. Errada de principiant.

Després, veient la bona estabilitat atmosfèrica de la nit, vaig decidir fer-li una foto amb la càmera DBK i la barlow de 2x. Un record bonic de la nit per a concloure l’observació del deu de la guerra.

Presentació del Blog “A la vora del Cosmos”

El mes de març del 2009  vaig decidir publicar un blog , “La Orilla del Cosmos” on compartir amb qui volgués llegir-ho, les meves experiències al voltant de l’observació astronòmica d’aficionat. Dibuixos astronòmics, algunes fotografies, relats, vivències... no tant amb la intenció de mestratge, com de fer una mena de quadern d’observació que, a més de servir-me a mi com a tal, pogués ser d’utilitat d’alguna mena a altres companys d’afició.

Després de tants anys, estic molt content del resultat, i la intenció és seguir amb el projecte, encara que ara no observi amb tanta continuïtat com ho feia abans.

També, donant voltes al cap, vaig pensar amb el que em va comentar un amic: “Com és que si prens totes les notes en català, encara que després les tradueixis al castellà, no fas també un blog en català?”. I la veritat, és que vaig arribar a la conclusió de per què no.

I ja em veus, començant aquest 2023 el projecte d’“A la vora del Cosmos”. Tot i que de temps lliure no vaig sobrat, espero que vagi creixent i serveixi per apropar aquesta bonica afició que és l’observació astronòmica a tothom i poder compartir experiències amb altres persones que tinguin les mateixes inquietuds i interessos.